Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coses rares que trobo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coses rares que trobo. Mostrar tots els missatges

dimecres, de juliol 02, 2008

Este xiquet! Sempre fent tard!

Ei bixuis i bixiues!!!
Ja ens arribat l’estiu, així de cop! com a aquell qui l’hi arriba per sorpresa a casa el que te que pagar de la declaració de la renta

I aprofitant que tots i totes aprofiteu l’excuseta del bon temps pa llevar-vos roba (cosa que no em desagrada gens, i menys si se tracta de les xiques) :P he trobat una camiseta, que podria utilitzar molt a sovint! Te tot el que es pot demanar a una camiseta totalment a la moda: dos manegues, color, material tèxtil, portable i amb un missatge que t’estalvia moltes explicacions i amb la que tothom et perdonarà tota mena de retards (per a aquells que sempre feu tard, que evidentment, no sóc jo....)

Llàstima que a Alcanar no hi ha tren ni metro (encara que podria ser factible, “pròxima estació: la fanecada”) per lo tant el missatge de la camiseta no queda molt creïble, però per intentar-ho...

Per cert, ja que vos ensenyo la camiseta, aprofito i vos recomano la web en general http://www.productesdelaterra.cat que m’ha paregut molt interessant.

dilluns, de juny 02, 2008

Posa una sonda a la teua vida

Arranquem la setmana! Com aquell que comença un nou any en noves perspectives i molta il·lusió (oooh quina il·lusiooooó, quan fa caloooor....) pos jo igualet, intentarem enfocar les coses d’un atra manera.

A que ve tot això? I jo que se! D’alguna manera tenia que començar... i son reflexions que me faig a la faena mentres no faig res.

Pos bueno, com estos dies a quedat clar que la memòria no és el nostre fort (jo el primer) Se m’ha ocurrit (del verb ocorrucció) que podríem fer com un calendari d'aniversaris de la genteta que nem per aquí... m'axplico (tampoc hi ha molt a explicar però bueno...) :

Tots anquells/anquelles que vulgueu tindre (o tenir) l’amabilitat d’enviar un correu a
lomeucumple@botovadeuafosques.net indican nom i la data del vostre aniversari (si no voleu posar l’any per allò de que ningú sapigue la edat tampoc passa res)
Una vegada ne tingue unes quantes, posaré al blog fixe, una espècie de calendari, llistat, un 'algo', que indique la data d'aniversari pa que no se ens ascape cap data important (o no)

Tot això ve, perquè tampoc vull que mos pase com últimament que se mos va oblidar l’aniversari d’una xiqueta molt important (bé perquè eren festes, bé perquè anàvem mareixats, o perquè som uns desmemoriats i desastres) no hi ha escusa....
Tot això ho podríem anfocar com una espècie de disculpes (no vos acostumbreu) dirigides cap a la Maria (tzunami) i indirectament pa tots els que segur (parlo per mi) m’oblidaré.... només queda per dir...

FELICITATS MARIA!!!!!
(val més tard, que mai)

Aprofito avui que publico algo (ara ja tenia mono) pa que pegueu una mirada a
http://www.faceyourmanga.com/ que no dixa de ser un altra web d’estes que pots fer el teu propi personatge, però en este cas al estil manga (¿manga corta o manga larga?) la veritat es que si perds un ratet queden prou semblants a la realitat.
O es que algú dubta que el de la imatge sóc jo? xDDDDD

dijous, de febrer 14, 2008

... i ketxup, MOLT DE KETXUP!!!!

Situemos:
- Dissabte de nit, garito: Truquem a la costa i demanem pitzes per a sopar
- Domenge tarde, garito: Truquem al Crack i demanem "bocates" pa sopar

La frase que possiblement més sento és:

- 'Ehc!, tinc una gana que m’ansenc!, si que tarden no?!?'
En el cas de que sigue dissabte de nit, no me sigueu capullos/capullines :P LA COSTA NO ET PORTA EL SOPAR A CASA!!!
Però en el cas que sigue diumenge, si xeic, la espera es fa eterna (com quan portes dos hores allò pixante de valent, i arribes a casa i t’estàs desfent los pantalons.... quin gustet despues eh?) Bueno, a lo que anava jo... això que deia, que se fa molt pesat el esperar:

- quan tardaran? ja estaran fets els bocadillos? on esta el rumanet o muñoz en la moto? MOS PORTARÀ KETXUP?¿ (no confieu)

Jo los invitaria a esta gent del crack, que innoven (del verb innobar, IN: Dins, NO:pos no! BAR:lloc on prendre algun carajillet, beguda, pataques, fumar... Definició final: Persona que no entra al bar)
Doncs això, que “innovien”, i facin com aquesta pitzeria dels USA on desprès de demanar la teva pitza, pots seguir pas a pas la comanda (si la pitza esta al forn, si esta preparada per portar, si esta de camí...) i així al menys la cosa no és fa tant llarga.
Encara que, jo segueixo pensant que no s'en recordaran del KETXUP
I això, per a aquells enamorats/enamorades que celebren SANT VALENTI (jo és que sóc més de Sant Jordi)

dijous, de gener 31, 2008

La teua dona xilla quan fa l'amor? Collons! La sento del bar del canto..

Jo... anava a treballar ara mateix de seguida, pero he vist això i n'ho me pogut estar de ensenyar-vos'ho (?¿)
Ara si que podem dir que a internet tot és posible, i tot es pot comprar:

Es tracta ni més ni menys que de les 7 boles de drac!!
I jo em pregunto... Perque Goku s'escarrassava tant en buscar per tot el mon? Si aquí les podia tenir totes per només 14,90€ (en IVA i tot eh)


Vos recomano que mireu la web esta, perque no te desperdici.

dijous, de gener 24, 2008

Només falta la botovadeupedia

Este link va dedicat a tots los q mos agraden les chiques, i a totes les chiques quels u agraden també. Si voleu passar un bon ratet, pegueuli un vistazo a
La chiquipedia
(o chorbopedia), y ya meu contareu.xDDD.

P.D.: Este finde lliberació del Master de St. Antoni, a mans d'Eugeni productions S.L.

dilluns, de gener 07, 2008

Eugeni,qa segut este roguido?

Lo Nadal s'ha acabat, l'any nou ha començat i al treball tots am tornat.
Que vos pareix?POdria ser un villansico. Que si algun dia vos aburriu, analitzeu les lletres dels villansico -també dites nadales- i voreu que guay : Ai del chiquirritín chiquirriquitín vestidito de blancooo, asómate a la ventana y dime niño de quien eres.
Bueno,que com dia lo Nadal sha acabat i tot torna a la normalitat.(xeic stic rimador avui)
I com suposo que a tots vos ha quedat ganes de beure ancara (perque això de beure es com lo de comprar regalos, que si no tas gastat prou diners a Nadal pos tens les rebaixes pa acabar de gastartels), despues de Nadal no se pot decaure.
Ia fa uns dies l'amic sisquet me donava una direcció (que no és direcció lhospitalet,ia no von recordaveu eh?) d'una güep que mos pot ajudar moltíssim a tots, a fermos la vida mes sana pa nestos que van al gimnàs -i pals que no van tamé- i mos pot donar moltes idees.
Es ni més ni menos que la
LA WIKIPEDAL
a on tots podem participar i aportar la nostra goteta d'alcohol, para ferla més gran (tampoc tan com lo pistolón).
Vulgues que no, es una copia burda de la Wikipedia (O Viquipedia en català), però que pa passar lo rato i pa donar novetats al fin de setmana pos pot star be.

Que, como sus ha kedau el cuerpo? POs ara una pa nestos que veuen Chivas,Cardú,Coto,Sangre de toro o Glend Medeiros (pals que veuen aigua tota la nit per favor s'abstinguen), es un atra iniciativa, de moment en inglés (si, inglés es allò que tots cantem al tikitaka aguochuguochuguó i que si no portés accent seria ingles), que es sobre lo fantàstic món dels whiskys.
Whiskypedia
I si no podeu resistir i vos apetix una copeta ia, pos
Ale

EN fin, que com no tenim fama de nar com anem (a ningú li podem dir Cano eh), pos així u demostrem una miqueta més. I es que iau diuen los pares sabedors "que la culpa es dels quel venen"


I això es tot amics des de la terra bonica.

Los reixos son los pares!

Això mateix és lo que el príncep Felip ha pensat tota la vida!! XD

Bé.... Anem a lo que anem, per a anquells/anquelles que quan van veure el meu tattoo van dir que “estava loco” (tampoc tant....) aquí vos dixo tot un campeon, que dixa el meu tattoo a l’altura del betum.

dilluns, de desembre 31, 2007

Silvía (capitul u i mig)

No se perque Miguel no s'aclarix a penjar les fotos (va mareixat) així que a pesar de que Andreu se mos pot enfadar, vos posso la foto del atre día que va estar la Silvia per aqui pa festes de nadal

divendres, de desembre 28, 2007

Qui és el meu amic/amiga invisible?¿? eh? Eh?

Bueno... mentres asperem a que els nostres amics/amigues invisibles (que no és lo mateix que indivisibles) se “manifesten” jo vos ensenyo un “artilujio” (del llatí ARTE i LUJO?¿) que a més d’un mos estalviaria l’arribar tard a la faena de mati...


Aquí on el veieu, el despertador este en rodetes, quan toca l’alarma, lo “cabronet” (perquè no li trobo d’atre nom) comença a córrer per l’habitació fins que el pares, i claro una vegada aixecat, ja no te tornes a gitar, no? No, no? O si? No u se... Lo bixet este val 49 i pico dòlars, lo que vindrien a ser... uns quans menos d’euros xD No és econòmic... però vista l’eficacia, meu estic plantgejant...
Com segur que més d’un/a no seu acaba de creure, vos poso el vídeo pa que veigueu que això realment existeix i de veritat se pot comprar.



PD: aprofito la ocasió pa saludar a la XICA que li sóc l’amic invisible (joder! Ja vos queixareu, que és una pista molt bona!) :P

dijous, de desembre 27, 2007

La Sílvia (Capítul ú)

- Xica, i Andreu té una germana?
- però, de son pare, de sa mare?
Son comentaris que se senten en aquestes dates pel nostre poble. Dates nadalenques, on el que s'ha de fer, es estar en la família. però, la Sílvia, no estarà amb la família.
La història de la Sílvia és complicada, i no tothom la coneix. El seu germà, s'ha encarregat durant anys d'amagar-la en al més profunda de les foscors... Ara, i aquí, és moment d'explicar-la...

Sílvia M. S., va néixer l'any 1973, i la seva infància no va ser fàcil. De molt menudeta va començar a frecuentar xics més grans que ella i el naixement del seu germà i un veï no la va ajudar a créixer molt.
L'any 1991, tenint ella 18 anys, no se sap ben bé si per decisió pròpia o impulsada per les crítiques fraternals, va deixar la casa.
El seu germà mai va acceptar que amb només 5 anys, la seva germana l'abandonés.
Va ser una nit del 2004, en un sopar, quan al veï se li va acudir nombrar el nom de "Sílvia".
Andreu no va poder contenir-se més i, aixecant-se, va pegar un cop damunt la taula.
L'existència de Sílvia no podia amagar-se més, però el ressentiment del germà era vigent encara. No l'havia perdonat.
El veï havia seguit mantenint contacte amb ella, a través dels anys i per SMS. La Sílvia vivia en un modest pis de Girona, exersint l'ofici més antic del món...
Ni una carta, ni una felicitació de Nadal, res la unia amb la seva família. Per molt que li insistiem al seu germà, no volai perdonar-la. Li era impossible!
Ella, continuava sent la mateixa ovella descarriada de sempre, pero`havia crscut.
Finalment, el diumenge passat, Sílvia va aparèixer al poble per retrobar-se amb els seus pares en un dinar de germanor.
Bueno, de germanor poca, perque el seu germà no ha volgut assistir.
Com veieu a la foto, ella conserva molt bé els seus 34 anys.
Ara, des d'aquí, em de convèncer a Andreu, que es reconcilie en sa germana, i recupere el temps perdut.



*** Continuarà ***

Va, fica la ultima i tanquem eh...

Bon Nadal eh pardalets!! Com asteu? Fartets i fartetes com a “enses voladores”! (?¿)

Qui més qui menos encara va mareixat com una oliva en festes.
No res, comentar-vos que la cosa del amic invisible ja esta en marxa, la cosa es fàcil i simple igual que les instruccions d’ús d’un cubalibre: vatros escriviu lo que voleu al CBOX dirigit al vostre amic/amiga invisible, i los demes ho llegirem (vale tu sobrat) Si teniu algun dubte, tranquils, no cal que me pregunteu a mi...

I mentres esperem un post, (que algú va dir que arribarà ans de fi d’any) per tal de fer el Blog més dinàmic (oko eh) vos aniré posant cosetes que trobo per internet...

Estava jo “navegant” i al vore això, no se peque, ai pensat en vatros (Que raro...)

I és que ja mos coneixem tots (hola, encantat de conèixer-te...) i sempre passa lo típic:

- Tranquil, un xupito i au... però dixa la botella a prop

Si si... quan te descuides no te queda ni “tapet” de la taula... Però sort que la gent ho pensa tot, i en este tap de botella no hi ha problema en dixar la botella a la taula qualsevol dia d’asmorzar (bueno, que total, estic segur que vatros en un copet, una bossa de plàstic, un DNI, un ganivet o algo aixi l’obrireu...)